Divendres passat, una cinquantena de persones vam tenir el privilegi d'escoltar com Joan Margarit recitava poemes a la Fundació Mascort, a Torroella de Montgrí, de la mà també de la sempre amfitriona, llibreria Cucut. Amb l'emoció intensa del moment, un assistent va preguntar-li a Margarit per els seus oficis. En l'esplèndida resposta, ens va regalar un pensament: una persona necessita poder respondre tres coses: dir d'on és, saber quina és la seva llengua i també quin és el seu ofici. Sense que cap de les tres respostes signifiquin que sigui pitjor o millor que cap altra persona, és important tenir clares aquestes tres coordenades. El primer i segon punt, el comentàvem amb la presència de Matthew Tree dijous passat a la Biblioteca, comentant el seu llibre 'Com explicar aquest país als estrangers". 
També vaig pensar que, en el tercer punt, la majoria de companys podem estar orgullosos: ens definim i proclamem bibliotecaris. De la novel·la que recomanem des d'aquí 'Signatura 400' de la bibliotecària Sophie Divry, n'extrec algunes reflexions controvertides "en el orden de la biblioteca se cifran las jerarquías de la vida: la de los ricos y los pobres, los privilegiados y los subalternos, los que tienen un amor y los que no" o "si todo el mundo fuese feliz en la tierra, no se escribirían más que recetas de cocina y tarjetas postales, no habría ni libros, ni literatura, ni bibliotecas".
Les biblioteques s'estan renovant i es van transformant amb la societat. Hem començat el curs escolar i s'apropa la tardor. Esperem els nens a la Biblioteca i també, des de fa uns dies, al Parc nou de la Sauleda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario